al.lucinant amb shanghai (I)

avui hem arribat a shanghai i pel que sembla això dels contrastos és característic de tota la xina... si cab aquí multiplicat per 1000. aquesta nit per exemple hem sortit a sopar i en 500 m hem passat de veure un hotel de superluxe a topar-nos amb gent dormint en cadires a l'acera del carrer per fer passar la calor (fa una humitat que flipes).
avui també hem anat a veure la part antiga de la ciutat, increïblement txula. hem parat a menjar un troç de síndria -aquí les parades al carrer són una constant... bé, en aquest cas es tractava d'un carro ple de síndries que ha decidit parar sense immutar-se pel tràfic que estava entorpint- en un petit parc i després hem entrat al jardí yuyuan, el més conegut... per tota la xina abunden els jardins, un altre hípercontrast entre la pau i la reflexió exercitada al llarg de milers d'anys respecte la nova voràgine de l'exterior...
hem decidit fer el camí de tornada a peu per poder observar de més aprop...
en general t'adones que es tracta d'una societat adormida, clarament influenciada pel comunisme que els ha tocat viure... hi ha una extremada falta d'iniciativa; a les botigues, per exemple, tot i haver 50000 dependents (això sí: aquí tothom té feina), no hi ha ni un de sol que treballi encara que hi hagi -a simple vista ja- 50000 coses a fer... i crec que això té a veure amb la sumisió a què han estat forçats... no mouran un peu fins que no els diguin "camina!"... però arriba un moment en què l'observador ha de deixar de relacionar o comparar el que veu amb el que li és habitual, i és en aquest precís instant en què tot adopta un encant que encisa...
de debó: l'experiència està sent súper enriquidora