beijing dóna per molt!

avui hem llogat unes bicicletes (el mitjà de transport per excel.lència aquí) per anar a fer la ruta dels hutong... són petits carrerons "peatonals" amb casetes particulars a cada banda. molt d'encant... per la tarda hem agafat les bicis i hem anat a visitar el temple of heavenly peace... de pau no gaire perquè estava súper abarrotat de turistes xinesos sense cap contemplació per empènyer, cridar o colar-se... però ens hem menjat un polo d'un gust semblant a la taronja amb una espècie de crema groga a l'interior que tenia cert sabor a vainilla... súper refrescant i deliciós (aquí fan polos de tot el que se't pugui ocòrrer: desde blat de moro a pèssols... es nota que hi ha 1300 milions de gustos a satisfer!!)
i per la nit espectacle de saltimbanquis i contorsionistes (amb mobbing inclòs a una que havia de carregar amb la més grossa... jajaja!! ostres, feia temps que no reia tant!!!), i després sopar el millor patopekín que he tastat a la meva vida... com que els preus són escandalosament baixos en comparació al pressupost mitjà occidental, hem escollit un dels millors restaurants de la ciutat (res luxós, no et pensis), conegut per ser el que serveix l'ànec amb menys greix... tot el que vam demanar (perquè vam demanar molt) estava deliciós, exquisit, excel.lent, increïble... se'ns sortien les llàgrimes dels ulls amb tant de plaer culinari!!! una delícia que vam descobrir: la pell de l'ànec la serveixen rostida, cruixent i acompanyada d'un petit bol amb sucre. com que està lleugerament oliosa, es pot "sucar" al sucre i la combinació és... mmmmm!!!! senzillament indescriptible.