datong, ciudad sin ley

després de passar la nit en una litera de tren compartint somnis amb la resta de viatgers ens plantem a l'estació de datong. 6.25 del matí. olor a pipi, molta calor i carrers deserts. la lonely proposa vàries opcions i ens decidim per la més propera a l'estació. desde fora l'hotel "fa bona pinta" (després m'hauré d'arrepentir d'aquest comentari... vàries vegades! ;)... a la recepció, de nou 3 persones per executar una sola funció i cap de les tres resulta d'ajut. passem de les risites tímides a gestos descarats per demostrar-nos que se'ls hi està acabant la paciència... finalment pactem preu i ens ensenyen les habitacions. arribem a un acord. deixem les bosses, anem a comprar l'esmorzar (la ciutat ja s'ha despertat i ens ensenya que ella, com les demés, també té una cara congestionada i contaminada) i marxem en autobús a les coves de yungyang, un temple budista escarvat a la muntanya...
començo a adonar-me que la conservació del patrimoni cultural no és una de les prioritats nacionals. aquí i allà, fora del que és patrimoni protegit per la unesco, veus peces d'un valor històric i cultural incalculable sense conservar -ni, evidentment, restaurar- caient-se a trossos... tinc la sensació que en 10 anys ja no serà possible veure moltes de les coses que hem vist en aquest viatge...
a la nit sortim a sopar i descobrim que la fruita es menja amb... maionesa!! :) estem a punt d'entrar a un karaoke per fer un espectacle abba però un dels membres deserta... marxem a dormir que ja ens ho mereixem...