20/7/07
i de sobte el paradís
humitat blanca que transforma la llum, verd molt verd que contrasta amb els camps de blat emergent, ruta en bicicletes a lo verano azul, el riu i els portadors de turistes sense identitat, els roixats de tarda de cada tarda, excursions en solitari i la troballa de camins increïbles i salvatges sense fi, entrega total a l'entorn, pseudoconverses amb els locals, mapes insuficients, indicacions contradictòries amb bona voluntat, dinars a l'aire lliure davant dels camps, gallines pul.lul.lant divertides, poble a lo lloret de mar, coves de fang amb bany de fang, telenovel.les de producció nacional que ens fan morir-nos de riure, converses de nit al jardí sota les estrelles, arbres de bambú amb les branques onejant dolçament al vent, una lluna d'intensitat insultant, bitllets de tren difícils d'aconseguir i un munt de petits racons amb encant per descobrir...






Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

2 comentaris:
Ayer leía esta entrada, y veía sus fotografías, deteniéndome, especialmente, atraído por el rostro y sonrisa de la anciana.
Su rostro, en esta foto, me produce sentimientos encontrados. Por una parte, la felicidad de mi infancia, pero también, por otra, las carencias propias de la época.
¿Lograremos una sonrisa equilibrada, y sin necesidad de estar sometidos a nadie?
Un abrazo, Bárbara, y gracias...
ojalá mosquito, ojalá...
besitos
Publica un comentari a l'entrada