l'amable beijing ens diu adéu

avui dia de patejada cap a munt i cap avall... per la tarda, visita a la ciutat soterrània que s'havia construït davant el perill d'un atac nuclear... súper cutre; una autèntica estafa... de 10 yuans ;)... menys mal que acabem sopant en un bareto que tot i semblar de mala mort resulta ser un dels descobriments més agradables del viatge. l'amo ens tracta d'allò més bé (la nostra entrada ja li col.lapsa l'establiment; així n'era, de petit!) i, com que està tant content de veure que estem contents (els dumplings, aquestes bosses de pasta d'arrós amb verdures, carn... estaven molt bons), de cop i volta, treu un instrument (és com un arpa però el toquen en posició horitzontal) i es posa a tocar-lo només per a nosaltres!! intentem correspondre'l cantant uns clavelitos i reacciona demanant-li a la seva dona que l'acompanyi amb la veu... cantava fatal però va ser tan entranyable!! súper emocionant. la millor despedida que ens podia fer beijing.