última parada: hong kong

ens fan passar control aduaner per entrar de nou a hong kong i respirem alleugerits en comprobar que, efectivament, som en un altre món: el primer. després de tots aquests dies a la xina, tan abrumadora en tot el que té per oferir, hem desenvolupat l'habilitat de reconèixer -i apreciar... o no- l'ordre, la pulcritud i el protocol.
de nou a la perfecta megapolis, aquest cop amb pujada al victoria's peak en funicular i doble visita a kowloon -la part continental de hong kong; impressionantment txulíssim-, on ens dispensem l'últim sopar a base de menjar -cantonès!- deliciosíssim (i on em compro, per fi, la càmara de fotografiar!!).

reconec la satisfacció en l'expressió de tots nosaltres, i no només per la súper comilona. crec que compartim la sensació d'haver viscut una experiència intensa i excepcional. el miquel calçada conclou, després d'haver recorregut el món, que "segurament el paradís és dins nostre, i no cal anar gaire lluny per trobar-lo". penso que precisament són els seus viatges els que li han permès poblar-lo... i el nostre sense dubte ens hi acosta una mica més...