taiyuan, amb y

arribem a taiyuan en bus, descartem la primera opció de la lonely i optem per la segona, un hotel tipus NH amb llençols nets, un bany de primera i buffet lliure per esmorzar inclòs al sensacional preu de 250 yuans (menys de 25 euros) la nit... excel.lent. la troballa ens fa posar eufòrics i, en un acte de reconeixement a la comoditat que ens brinda el nostre occident, decidim celebrar-ho dinant un supermenú de mcdonalds. mai un big mac m'havia sabut a tant. amb les piles, els ànims i les referències resituats, ens aventurem per la ciutat a la recerca del cics (center of information and community services). pategem sense èxit però aconseguim bitllets de tren per guilin, la nostra aposta de relax final. l'experiència a l'estació és súper emocionant... mentre un de nosaltres fa cua en una de les 25 guixetes possibles, pregunto a una policia -l'única figura de referència disponible- per la guixeta on cal dirigir-se. després de farfullar nosequè i cridar al seu company nosequemés m'indica que la segueixi. veient-la com es mou entre la gent, començo a imaginar-me el que està a punt de fer sense poder acabar de creure-m'ho del tot. en un autèntic abús de poder i davant la mirada impàvida de tota la cua, arriba a la guixeta, espera que la persona que està sent atesa acabi la seva gestió -menys mal-, para a l'innocent del darrera i m'indica que procedeixi... sí bwana. no seré jo qui renuncïi, ja que em toca, als beneficis de la corrupció inherent a una atribució d'autoritat inadequada... el millor de tot és quan tornem a demanar que ens remborsin els bitllets de tren veient que els d'avió ens surten molt més a compte... :)
disfrutem de taiyuan dos dies més amb excursió en bus inclosa a pingyao, ciutat medieval emmurallada patrimoni de la humanitat i gran reclam turístic. és txulo veure els detalls de l'arquitectura i el patró de construcció i disposició de les estàncies dins les cases... però tant de turista occidental li resta encant, sincerament...
mira, marxem ja que hi ha ganes... yangshuo ens espera. no cal fer-la patir més.